Header Ads

Canvi de rols.

Canvi de rols.

El passat divendres 10 de maig, els alumnes de primer de batxillerat van realitzar una activitat de conscienciació amb el col·lectiu transexual a l'esport. Durant l'última avaluació a l'asignatura d'educació física van fer diverses classes amb Raquel Bejarano, estudiant en pràctiques del màster, per a entendre com ho poden passar els alumnes trans en aquesta assignatura. Van aprendre molt i van realitzar diverses activitats com fer un mural o fer un partit de futbol canviant-se els rols. Tots els alumnes van presenciar aquest partit sorpresos al vore els xics amb falda i les xiques amb el monyo curt i barba. Jo mateixa i la meua companya Guiomar García, en representació de la classe, vam escriure el següent text exposant el que voliem transmetre amb el nostre canvi de rols:

Som alumnes de primer de batxillerat i en l'asignatura d'educació física hem fet unes classes en les quals ens hem conscienciat del que pot significar aquesta asignatura per a la gent trans, persones que han nascut amb un cos que no és el seu. Vam llegir uns relats que simulaven les experiencies que poden viure en el món de l'esport ja siga competint en categories del gènere contrari al seu o en els vestuaris. Per a donar visibilitat a aquest col·lectiu al nostre institut vam decidir fer un cartell i el que hem fet hui. 
Des que naixem ens veem exposats socialment a certs esteriotips que ens poden influir en la nostra forma de vestir o de comportar-nos i ens separen en xics i xiques. Hui hem canviat la nostra forma de vestir i alguns dels nostres trets, però  això òbviament no ens fa canviar de gènere. La roba no és de gènere masculí o femení, és roba i se l'hauria de poder posar qualsevol persona, en funció del que li agrada. Les xiques no s'han de vore obligades a depilar-se pel què diran, han de fer-ho sols si volen. Si eres un xic i vols dur falda fes-ho, no per això perdràs el que anomenen virilitat.
Miles Mekenna, una gran veu dins de la comunitat trans en l'actualitat, va dir una vegada: "Preferisc ser odiat per ser qui soc, que amat per ser qui no soc". D'açò podem traure que el més important és mostrar-te com eres en realitat, fidel a tu mateixa. Hi haurà gent a qui no agrade, però molta altra gent a qui sí, i sols per això, paga la pena.


Els alumnes comenten que van passar una bona estona tant veent el partit com jugant-lo i em pareix molt importat fer activitats com aquestes que reivindiquen la llibertat.






Amparo Sánchez Doménech.


Cap comentari

Amb la tecnologia de Blogger.