Sobre Rita

Hui, dia 23 de novembre de 2016, ha mort la que va ser alcaldessa de València. Rita Barberà. Durant vint-i-quatre anys, des del 1991 fins el 2015, va ocupar un càrrec que pareixia exclusiu per a la seua persona. No diré que m'alegre de la seua mort, com no me n'alegre de cap, però tampoc vaig a parlar bé d'ella ara, com no ho feia quan estava entre nosaltres.

Sis eleccions consecutives són les que va guanyar, cinc d'elles amb majoria absoluta. Que hui siga el dia que és no impedix que es puga parlar de la seua carrera i de la seua mort, però de la política. I és que la finada no ha estat lliure de polèmiques. Una de les més conegudes entre els habitants de València és el Cabanyal, barri el mercat del qual va ser un dels molts altres que va visitar durant les seues campanyes. Però l'última visita a aquest mercat va ser una mica especial, i es que la gent ja estava cansada d'ella en el barri. La història del Cabanyal comença abans que arribe Rita al poder, però no s'entén sense les seues ganes de realitzar una transformació del barri i convertir-lo en una prolongació de l'avinguda Blasco Ibáñez. La lluita entre el barri, que es defensava de ser enderrocat i l'ajuntament, encapçalat per Rita Barberà, va durar fins que Joan Ribó va guanyar les eleccions. Personalment, m'alegra que no haja pogut fer el seu projecte, però la realitat és que el mal que ha fet al barri tardarà en arreglar-se.

Seguint amb les polèmiques de la ja ex-senadora, no podia faltar l'accident de metro. Per posar en context: el 3 de juliol de 2006, un metro de la línia 1 que es dirigia cap a Torrent va descarrilar en una corba, prop de la parada de Jesús. En l'accident van morir 43 persones, però l'arxiu que investigava el cas va ser arxivat dos anys més tard. L'alcaldessa va guardar silenci durant tot el seu mandat i es va negar a rebre les famílies de les víctimes de l'accident. Aquesta actitud distant respecte a un dels fets més tràgics ocorreguts en els darrers anys a València va quedar reflexada quan, durant una protesta de l'Associació de Víctimes Metro 3 Juliol l'alcaldessa va fer uns gestos de burla cap als manifestants i les víctimes des del balcó de l'ajuntament .

Més proper en el temps és el seu discurs de «El caloret», una imatge vergonyosa que pareixia eixida d'un capítol de Polònia. Durant aquesta mostra de poder lingüístic va dir coses com «[...] que 'deijem' passar el fred del 'verano', el fred de l'hivern i busquem 'el caloret' [...]». Fora bromes, que n'hi va haver moltes, això va ser un insult directe a la llengua de la ciutat de la qual va ser alcaldessa durant vint-i-quatre anys. Insult tant en la part lingüística com en la social, ja que, a més, va dir el discurs després d'haver begut unes quantes copes de més.

Però no és només el seu comportament el que va fer de Rita el personatge que era, també allò que va portar a València, com la Fórmula 1, la qual ens va costar als valencians una xifra que costarà oblidar: 300 milions d'euros. També va aconseguir que ens visitara el Papa Benet XVI, un event que, només a la ja extinta RTVV li va costar onze milions d'euros, i les instal·lacions, al voltant de 600 000 euros. Això per no parlar de les construccions de Calatrava en el Riu, que van suposar un sobrecost de 625 milions d'euros.

Finalment, l'ex-alcaldesa va acabar en el senat amb el grup popular, però degut als casos de corrupció va acabar en el grup mixte. I en el senat és on va terminar la seua carrera política aforada i blindada contra les accions legals que es pogueren prendre contra ella. I en el senat va morir, al menys políticament. No acudia als plens, i quan anava, es quedava dormida. Com he dit abans, no me n'alegre, però no ploraé la mort d'una senyora que ha fet tant de mal a la meua ciutat.

Joan Dolz Mensua 1batxA