El periodisme ha mort

El periodisme ha mort. S’està perdent el romanticisme d’escriure, d’escollir la paraula adequada, d’investigar. S’ha perdut l’essència del periodisme. Ha passat de ser una professió a ser un treball.

No vull ser pessimista, ni alarmista, però és el que veig dia a dia. Queda molt poca gent que tracte amb respecte la paraula, que la mime, que la lluïsca. Ara s’escriu el que ven, tant fa la qualitat, només importa la quantitat. Ja és comú veure errors ortogràfics, gramaticals i sintàctics en els noticiaris, els periòdics i els portals web. I són aquests últims els que han generat aquesta baixada de qualitat. Jo mateix contribuïsc a ella, i és que qualsevol pot ser o creure’s periodista hui en dia. No és necessari tindre experiència, no és necessari escriure bé, només escriure. Ja sé que això ve de llarg, que la premsa groga, la rosa i el sensacionalisme vénen de lluny. Però és ara quan aquests han desbancat el vertader periodisme, aquell periodisme romàntic i elegant. La gent només busca entretindre’s. Vivim en aquell Món feliç d’Aldous Houxley on tot el món està conforme i abstret de la realitat.

I amb aquesta manca de necessitat de qualitat i de rigorosa informació també s’està perdent aquell periodisme menys elegant, però més atractiu. El periodisme d’investigació està quedant obsolet. Ara qualsevol pot opinar, pot inventar-se qualsevol cosa i simplement llançar-la a la xarxa per veure qui la pesca. No seré jo qui condemne internet, té moltes coses bones, meravelloses, però com tot té els seus inconvenients. Ningú presta atenció a la investigació en el periodisme perquè tot el món creu saber on es troben les seues respostes. A internet. És per això que jo encara espere cada diumenge el reportatge de Jordi Évole en Salvados, tot i sabent que no és periodisme d’investigació en el sentit més estricte del terme, però és eixe periodisme de camp tan atractiu. És un periodisme que fa que es moga alguna cosa dins teu cada vegada que el veus.

Que trist i a la vegada que bonic deu ser guanyar un Pulitzer hui en dia. El periodisme no es fa per reconeixement, això queda clar des del primer moment, però busca arribar a la gent. I pensar que arriba millor la notícia dels nous calçotets de Cristiano Ronaldo, escrita malament i ràpida, que un bon anàlisi de la seua situació futbolística. Perquè, per suposat, una de les branques més afectades per aquesta decadència periodística es la dels esports. I això m’omple de ràbia i impotència. Mentrestant, jo seguiré aprofitant-me dels articles i dels reportatges escrits amb el respecte per la paraula i la informació que tant caracteritza el bon periodisme.

Joan Dolz Menusa,

2nBatx A