Els errors del Govern
Des de l'1 d'octubre Catalunya ha sigut notícia en els mitjans de tot el món. I no, les reaccions internacionals no es decanten ni per l'Estat Espanyol ni pel Govern Català. Més bé, i com la majoria de vegades que som notícia, destaquen com d'absurda és la nostra situació. Pareix que siga un partit de futbol en el qual cap equip vol jugar el baló.
És veritat que l'independentisme en Catalunya existeix des de mitjans de la decada de 1920, però també és cert que el moviment independentista ha guanyat molta força en els últims cinc anys, i això té un perquè. Des de Catalunya s'ha demanat en reiterades ocasions la celebració d'un referèndum pactat, al qual des del Govern Espanyol s'han negat al·legant que no era possible perquè s'hauria de modificar la Constitució. Ací arriba un dels grans errors. La Constitució ha sigut modificada en dues ocasions, en el 1992 i en el 2011, i és possible reformar-la de nou. Només cal iniciativa i disposició al diàleg. Un diàleg que ha sigut inexistent en aquest país durant tota la seua democràcia degut al bipartidisme.
El segon gran error, i principal creador d'independentistes, va ser la modificació de l'Estatut d'Autonomia en el 2010 pel Tribunal Constitucional, degut al recurs que va presentar el PP. Durant aquesta modificació es van declarar inconstitucionals catorze articles, un de manera total i tretze parcialment. Alguns d'aquestos articles eren iguals als d'ltres autonomies i van ser aprovats pels mateixos senadors del PP. Eixe any 2010, durant la diada de l'11 de setembre, van eixir a la manifestació un milió cinc-centes mil persones segons els organitzadors, un milió cent mil segons la guàrdia urbana. Eixe any va haver pujades de quasi sis punts dels partidaris pel "Sí" en les enquestes sobre independentisme, com en la realitzada pel Centre d'Estudis d'Opinió, que va passar del 19'4% al 25'2%.
Més tard, ja en el 2016, van sortir als mitjans unes converses entre Daniel de Alfonso, exdirector de l'Oficina Antifrau de Catalunya, i Jorge Fernández Díaz, en aquell moment ministre d'interior d'Espanya. En aquestes converses presumeixen d'haver "destrossat la sanitat catalana", paraules textuals. En aquesta conversa, a més, es podia entendre com inventaven proves en contra dels grups independentistes. Després d'aquestes converses, només va dimitir Daniel de Alfonso, no hi va haver cap reacció oficial per part del Govern Espanyol, i tot va quedar en l'oblit.
El passat 1 d'octubre, el Govern Català va convocar un referèndum, i com a resposta, el Govern Espanyol va detindre catorze alts càrrecs, entre els quals es trobaven consellers, per la seua vinculació amb l'1-O. Va enviar vint mil efectius entre Guàrdia Civil i Policía Nacional a Catalunya per intentar frenar el referèndum per la força, tot això amb l'argument que era inconstitucional. I així va ser, el dia de la votació va haver càrregues on els policíes van entrar als col·legis electorals i van deixar un total de 893 ferits segons el Departament de Sanitat de la Generalitat.
Com a últim moviment, quasi suïcida, del Govern, ha arribat la detenció de Jordi Sànchez i Jordi Cuixat, líders dels moviments independentistes Assemblea.cat i Òmnium Cultural. Els dos han entrat en presó incondicional acusats de sedició, delicte molt greu que podria arribar als quinze anys de condemna. Per acabar el treball, l'interlocutòria de la jutgessa que ha dictat presó incondicional és molt semblant al que va tindre, aplicat a la legalitat veneçolana, Leopoldo López, el qual és considerat un pres polític per part del PP i C's.
En definitiva, el problema amb Catalunya és més complicat del que s'explica en el mitjans de comunicació i no és degut únicament a la insubmissió del poble Català, ja que aquesta està provocada per fets anteriors. Probablement, si s'haguera fet un referèndum pactat quan es va demanar, hauria eixit el "No" i tot hauria passat, perquè el que demana actualment el poble català és poder decidir, com en qualsevol democràcia.
És veritat que l'independentisme en Catalunya existeix des de mitjans de la decada de 1920, però també és cert que el moviment independentista ha guanyat molta força en els últims cinc anys, i això té un perquè. Des de Catalunya s'ha demanat en reiterades ocasions la celebració d'un referèndum pactat, al qual des del Govern Espanyol s'han negat al·legant que no era possible perquè s'hauria de modificar la Constitució. Ací arriba un dels grans errors. La Constitució ha sigut modificada en dues ocasions, en el 1992 i en el 2011, i és possible reformar-la de nou. Només cal iniciativa i disposició al diàleg. Un diàleg que ha sigut inexistent en aquest país durant tota la seua democràcia degut al bipartidisme.
El segon gran error, i principal creador d'independentistes, va ser la modificació de l'Estatut d'Autonomia en el 2010 pel Tribunal Constitucional, degut al recurs que va presentar el PP. Durant aquesta modificació es van declarar inconstitucionals catorze articles, un de manera total i tretze parcialment. Alguns d'aquestos articles eren iguals als d'ltres autonomies i van ser aprovats pels mateixos senadors del PP. Eixe any 2010, durant la diada de l'11 de setembre, van eixir a la manifestació un milió cinc-centes mil persones segons els organitzadors, un milió cent mil segons la guàrdia urbana. Eixe any va haver pujades de quasi sis punts dels partidaris pel "Sí" en les enquestes sobre independentisme, com en la realitzada pel Centre d'Estudis d'Opinió, que va passar del 19'4% al 25'2%.
Més tard, ja en el 2016, van sortir als mitjans unes converses entre Daniel de Alfonso, exdirector de l'Oficina Antifrau de Catalunya, i Jorge Fernández Díaz, en aquell moment ministre d'interior d'Espanya. En aquestes converses presumeixen d'haver "destrossat la sanitat catalana", paraules textuals. En aquesta conversa, a més, es podia entendre com inventaven proves en contra dels grups independentistes. Després d'aquestes converses, només va dimitir Daniel de Alfonso, no hi va haver cap reacció oficial per part del Govern Espanyol, i tot va quedar en l'oblit.
El passat 1 d'octubre, el Govern Català va convocar un referèndum, i com a resposta, el Govern Espanyol va detindre catorze alts càrrecs, entre els quals es trobaven consellers, per la seua vinculació amb l'1-O. Va enviar vint mil efectius entre Guàrdia Civil i Policía Nacional a Catalunya per intentar frenar el referèndum per la força, tot això amb l'argument que era inconstitucional. I així va ser, el dia de la votació va haver càrregues on els policíes van entrar als col·legis electorals i van deixar un total de 893 ferits segons el Departament de Sanitat de la Generalitat.
Com a últim moviment, quasi suïcida, del Govern, ha arribat la detenció de Jordi Sànchez i Jordi Cuixat, líders dels moviments independentistes Assemblea.cat i Òmnium Cultural. Els dos han entrat en presó incondicional acusats de sedició, delicte molt greu que podria arribar als quinze anys de condemna. Per acabar el treball, l'interlocutòria de la jutgessa que ha dictat presó incondicional és molt semblant al que va tindre, aplicat a la legalitat veneçolana, Leopoldo López, el qual és considerat un pres polític per part del PP i C's.
En definitiva, el problema amb Catalunya és més complicat del que s'explica en el mitjans de comunicació i no és degut únicament a la insubmissió del poble Català, ja que aquesta està provocada per fets anteriors. Probablement, si s'haguera fet un referèndum pactat quan es va demanar, hauria eixit el "No" i tot hauria passat, perquè el que demana actualment el poble català és poder decidir, com en qualsevol democràcia.
Post a Comment