Els sense estat.

 Segons l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) la població refugiada en el món ha augmentat al voltant del 65% en els últims cinc anys. Dins d'este 65% es troben els rohingya.

Aquestos són descendents de comerciants àrabs. Encara que han viscut durant segles a Myanmar ningú sap del cert d'on vénen ni quin és el seu origen. L'ONU els descriu com un poble "Sense Estat".

 L'antiga Birmania (Myanmar) els nega la nacionalitat i els considera inmigrants bangladeshians il-legals perquè no han pogut demostrar que estigueren abans de 1823 com dicta la llei. Tampoc els reconeix Bangladesh, on han emigrat durant dècades fins aconseguir una comunitat sense dret a l'educació ni a la sanitat. 

Més de 1'3 milions d'ells viuen confinats en grans guetos (amb condicions precàries) en la provincia de Rakhine. 

Des de 1948, quan es va independitzar el país, han sigut víctimes de tortura, negligència, repressió i marginació social.  Fins al punt que no poden casar-se o viatjar sense permís de les autoritats del país. No tenen dret a tindre terres ni altres propietats. Açò els limita perquè tinguen una ocupació i una vida estable.

  En conseqüéncia, s'han format grups radicals que usen la violència com a arma per a reclamar a l'Estat un millor estatus. La resposta del Govern birmà consistix a fer batudes, operacions especials i ofensives militars.

El càstig més denunciat és el de "terra cremada": incendien les aldees, de manera que no hi puguen tornar, ja que tenen l'objectiu d'expulsar de forma permanent el poble. Es calcula que més de mil persones han mort i unes altres 270.000 han fugit al país veí Bangladesh des de Birmània. 

Encara que parega mentida per al Govern birmà, liderat per la premi Nobel de la Pau Aun Sant Suu Kyi, estes víctimes no són importants. No apareixen en cap de les seues comunicacions públiques, en canvi sí que confirmen les morts dels budistes (birmans purs, diuen), els policies o els militars.

Aquesta nobel es va desendentre del problema rohingya al-legant que són estrangers i també són repudiats per altres grups musulmans en Myanmar. D'aquesta manera deixa clar que eixe milió llarg de persones és com si no existira. 

Finalment, ACNUR  ha qualificat esta crisi del poble rohingya com una de "les més llargues del món i també una de les més oblidades".



Paula Candel Elorriaga 2ºB Batxiller