Joost Van der Westhuizen ha mort

Joost Van der Westhuizen va morir fa dos dies. Ací en Espanya això es pot considerar una notícia sense el menor interés; una persona ha mort, val, 231 000 persones moren al dia. Però aquesta persona no va ser una persona normal, va ser un dels finalistes del mundial de rugby de 1995, una final que va canviar Sud-àfrica per sempre.

Com a introducció, es podria dir que Sud-àfrica vivia una situació que ja s’havia extingit en tot el món: l’apartheid. Una segregació racial completament legal en el país sud-africà. Les lleis establiren zones dividides com platges, autobusos, hospitals, escoles i, fins i tot, bancs en parcs públics. Els negres, a més a més, havien de portar documentació amb ells a tota hora i els estava prohibit quedar-se en algunes ciutats o fins i tot entrar en elles sense el corresponent permís.

Hi havia grans revoltes en contra d’aquest sistema de segregació. Van sorgir moviments com el de Nelson Mandela, que va estar empresonat 28 anys. Va sortir de la presó en 1990 i el país estava al límit. Una guerra civil era el desenllaç més possible d'aquella situació. Però Nelson Mandela va sortir president en les eleccions de 1994, i el seu objectiu era clar: un país per negres i blancs. I tenia un gran instrument per aconseguir el seu objectiu, el rugby. En 1995 Sud-àfrica va organitzar el mundial de rugby. I eixe mundial el va guanyar Sud-àfrica amb un equip majoritariament blanc. Però la importància no estava en el color dels jugadors, sinó en el dels aficionats, eixa final va ser el començament d’una convivència pacífica entre negres i blancs: tots van celebrar la victòria.

 

Però no tota la història és bonica, i és que en els últims anys molts dels protagonistes d’aquella màgica nit han mort. Potser, la mort més important d’aquestes siga la de Jonah Lomu, jugador dels All Blacks i considerat per molts el millor jugador de la història del rugby. Jonah va morir degut a problemes renals amb només 40 anys.

Alguns dels seus companys que seguixen vius no han pres massa bones decisions. A Marc Ellis el van agafar comprant èxtasi i Norm Hewitt i Robin Brooke van caure en l’alcoholisme. Justament aquest últim, Robin Brooke, va estar molt prop d’entrar en presó en 2010 quan s'estava a Les Fiji de vacances. El motiu? Va abusar d’una xica de quinze anys. El seu germà major, Zinzan, tampoc va tindre massa sort. En 2007 va caure eixint d’un taxi a Elx, es va colpejar el cap contra la vorera, va sofrir una fractura craneal i van haver d’operar-lo d’urgència. Ell no va morir, però la mala sort no va deixar d’acompanayr-lo, ja que uns anys més tard va fer fallida quan va obrir un restaurant.

Als jugadors sud-africans tampoc els va anar massa bé. Japie Mulder va ser condemnat a tres anys de presó per intentar violar una estudiant. Ruben Kruger va morir als 39 anys en 2010 per un tumor de cervell i el propi Westhuizien va perde la mobilitat i la parla degut a l’ELA que, fa dos dies, el va matar. A més, un altre company seu, Tinus Linee també va morir en 2014 degut a una extranya malaltia degenerativa, i André Venter en sofreix una en l’actualitat.

I ací no acaba la llista: el sud-africà Laurie Kay, que va ser el pilot del “Jumbo” que va sobrevolar l’estadi pocs minuts abans de començar aquella final, va morir en 2013 degut a un atac cardíac. Ací mor fins i tot l’apuntador.

Joan Dolz Mensua, 1r Batx A