L'opinió dels professors

Fa unes setmanes vaig començar amb una idea relacionada amb l'educació, entrevistes als professors sobre les limitacions i què farien sense elles. És clar que no he preguntat a tots, però crec que he tret idees molt bones, i eixe era l'objectiu. Hi ha respostes que m'han sorprés i n'hi ha que me les esperava. Ací deixe la conclusió que he tret.

La majoria de les respostes han canviat d'un professor a un altre. Hi ha qui ho canviaria tot, hi ha qui no vol renunciar al mètode tradicional i hi ha qui no veu per què eliminar les limitacions. Una idea és comuna: el millor seria una classe amb pocs alumnes, però suficients. Es podria dir que la imatge de la classe és d'uns deu a quinze alumnes separats per nivells, cosa que crea un conflicte, ja que pot suposar una discriminació, encara que ara es produeix aquesta diferència entre alumnes però amb els exàmens. Sobre el exàmens també s'ha parlat no molt, però hi ha un concepte que m'ha fet pensar: un examen abans de començar el tema i un després. Sé que pot sonar a bogeria, però pensant-ho bé, és una gran alternativa al sistema actual, ja que se sabria quant sap un alumne abans i quant ha progressat. Progressar, eixa paraula que no existeix en la nostra educació. Es pretén que un alumne arribe i sàpiga, i al final acaba on comença, sense saber res, ja que no es pot especialitzar el professor en un alumne en concret.

Hi ha una resposta que també em va deixar intrigat: «Jo no llevaria les limitacions» i té un molt bon fonament. «Les limitacions ens fan millorar, et fan treure el millor de tu, com la literatura espanyola sota el franquisme». Encara que, a pesar de no llevar les limitacions, canviaria el temari, el nombre d'alumnes o els horaris amb classes d'hora i mitja i dues per setmana, fent més com un diàleg i una conversa que com una classe, ja que l'objectiu és que l'alumne descobrisca per ell mateix, no que li descobrisquen les coses.

Finalment es demanen diners, també és una resposta bastant comuna, ja que la majoria de demandes necessiten diners, com una educació més individualitzada i atenta amb els alumnes, per tal com hi ha trenta alumnes per aula i necessites més professors, i amb eixos professors també va un salari perquè puguen viure. Això és reflecteix en un malbaratament enorme, que es podria solucionar donant més diners a l'escola i menys a altres coses.

Aquesta és una idea general de les entrevistes que he fet, però no tots el professors han d'estar d'acord amb ella. És més, la majoria de respostes me les ha donat un sol professor. Així que hi ha espai per a més opinions, i potser una segona part.

Joan Dolz Mensua 3 ESO A