De les aules valencianes a l'infern

El passat 3 de setembre començaren les classes a tot el País Valencià en un acte "simbòlic" d'aplicació de la ja més que famosa LOMQE. Aquesta decisió d'avançar l'inici de curs va resultar més que desastrosa, després de provocar nombrosos cops de calor i de fer als instituts reaccionar amb mesures d'emergència. És un dels exemples més clars de la "planificació desplanificada" que hi ha a la nova llei "educativa".

Si bé enguany hem patit un dels setembres més calorosos dels últims anys, no hi ha cap dubte que començar tan prompte les classes és una mesura condemnada al fracàs, sobretot quan molts alumnes feien els exàmens de setembre amb xancletes. Com si això no fóra poc, en altres comunitats autònomes amb temperatures més baixes les classes han començat en les dates habituals.

La calor es va notar des del primer dia, amb temperatures superiors als 30 graus dins les aules; però va ser a la segona setmana de classes quan les coses començaren a empitjorar: 36 graus a les aules, alumnes anant de vesprada a classe... Tot això es va convertir en un còctel que a la fi va explotar als carrers, amb vagues i manifestacions per demanar que les classes començaren més tard, ja no per caprici, sinó per salut.

Després d'un parell de dies de vaga i una paret en lloc d'autoritats, els instituts van decidir aplicar mesures pel seu compte. Puntualment, el nostre institut va llevar les classes de vesprada, va reduir l'horari i va comprar ventiladors d'emergència que, per descomptat, no van servir per llevar la calor d'una aula sencera.

Com a conclusió, l'intent de la Conselleria de "guanyar" dies de classe va comportar una pèrdua de classe, una despesa per part dels instituts i un risc per a la salut dels xiquets i no tan xiquets del País Valencià, que es reivindica com la comunitat-ratolí d'Espanya, i els valencians com a víctimes potencials de les mesures destrellatades del govern.

Nahuel Pinto Cavilla, 2º Bchto A