Dones en la ciència.
Dones en la ciència.
Les dones són omitides en tots els aspectes de la història com si no hagueren existit. Per a saber-ho només cal mirar algun llibre de text i sabrem que la ciència, l'escriptura, els descobriments i les grans gestes són cosa d'hòmens. Les aparicions de dones als llibres que els joves estudien està al voltant del 10% i açò es deu a diverses raons. Una d'elles podria ser que antigament les dones no podien signar les seues obres o que per a poder publicar-les amb el seu nom devien demanar un consentiment als seus hòmens. Un altra raó seria que les dones no podien estudiar i devien cuidar els fills, germans o vells de la casa fa uns segles enrere. Em pareix interessant explicar ací la història de Concepción Arenal, escriptora, llicenciada en dret i periodista, pionera del feminisme espanyol, que
per a entrar a la universitat es va haver de disfressar d'home. Una vida prou dura a causa de ser dona i el més sorprenent de tot és que poques persones la coneixen.
El passat 11 de febrer va ser el dia de les dones i les xiquetes en la ciència i pense que aquest dia és de vital importància per a la societat. Tan sols el 26% de treballadors al sector STEM(ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) són dones. Aquest dia serveix per tal que aquest número augmente mostrant que les ciències també són cosa de dones encara que els llibres de text ens diguen el contrari. A una xiqueta li podem regalar perfectament un joc de construcció, de química o un robot; i per a fer-ho hem de trencar els estereotips.
Un altre dels problemes ha sigut el ja mencionat a l'inici del text, la falta de referents. Una persona no vol ser el que no coneix, i per a poder tindre referents vull parlar de dones que han aconseguit entrar en un món d'hòmens.
Una de les primeres va ser Hipàtia d'Alexandria, famosa matemàtica i astrònoma que va viure al segle V. Donava classe en l'escola neoplàtica d'Alexandria i va fer molts avanços a la geometria i l'àlgebra.
Un altre cas és el següent que vos exposaré. Els ordinadors ara mateix són una eina molt utilitzada però, sabem qui va fer que fora possible la seua invenció? Ada Lovelace al segle XIX va veure un disseny de Charles Babbage d'una calculadora matemàtica, que aquest no sabia com portar a la realitat. Investigant aquest disseny va acabar creant el primer llenguatge de programació.
El mateix passa amb Tiera Guinn. És una jove de 24 anys que treballa a la NASA i està construint actualment el coet més gran i poderós de la història.
Marie Curie, Jane Goodall, Emmy Noether, Rachel Carson, Rosalind Franklin, Sau Lan Wu són noms de científiques que deuríem coneixer ja que han fet una gran aportació al món, per això vos anime a buscar informació de totes aquelles dones que han lluitat per a poder estudiar ciències ja que encara que sembla que són poques, no ho són.
Amparo Sánchez Doménech 1º Batxillerat
per a entrar a la universitat es va haver de disfressar d'home. Una vida prou dura a causa de ser dona i el més sorprenent de tot és que poques persones la coneixen.
El passat 11 de febrer va ser el dia de les dones i les xiquetes en la ciència i pense que aquest dia és de vital importància per a la societat. Tan sols el 26% de treballadors al sector STEM(ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) són dones. Aquest dia serveix per tal que aquest número augmente mostrant que les ciències també són cosa de dones encara que els llibres de text ens diguen el contrari. A una xiqueta li podem regalar perfectament un joc de construcció, de química o un robot; i per a fer-ho hem de trencar els estereotips.
Un altre dels problemes ha sigut el ja mencionat a l'inici del text, la falta de referents. Una persona no vol ser el que no coneix, i per a poder tindre referents vull parlar de dones que han aconseguit entrar en un món d'hòmens.
Una de les primeres va ser Hipàtia d'Alexandria, famosa matemàtica i astrònoma que va viure al segle V. Donava classe en l'escola neoplàtica d'Alexandria i va fer molts avanços a la geometria i l'àlgebra.
Un altre cas és el següent que vos exposaré. Els ordinadors ara mateix són una eina molt utilitzada però, sabem qui va fer que fora possible la seua invenció? Ada Lovelace al segle XIX va veure un disseny de Charles Babbage d'una calculadora matemàtica, que aquest no sabia com portar a la realitat. Investigant aquest disseny va acabar creant el primer llenguatge de programació.
El mateix passa amb Tiera Guinn. És una jove de 24 anys que treballa a la NASA i està construint actualment el coet més gran i poderós de la història.
Marie Curie, Jane Goodall, Emmy Noether, Rachel Carson, Rosalind Franklin, Sau Lan Wu són noms de científiques que deuríem coneixer ja que han fet una gran aportació al món, per això vos anime a buscar informació de totes aquelles dones que han lluitat per a poder estudiar ciències ja que encara que sembla que són poques, no ho són.
Amparo Sánchez Doménech 1º Batxillerat
Post a Comment