L'autoús de la tolerància

L’autobús del grup ultra catòlic “Hazte Oir” que va recórrer ahir els carrers de Madrid amb el missatge transfòbic «Los niños tienen pene, las niñas tienen vulva; que no te engañen. No permitas que manipulen a tus hijos en el colegio» és el que em faltava aquesta setmana per escoltar.

Diumenge vaig tindre l’oportunitat de debatre amb un capellà aquest tema. Encara que, ben mirat, jo no entenc per què la transexualitat haja de ser tema de debat amb ningú. Aquesta gran oportunitat incloïa també el plaer de destrossar l’argumentari clerical en tan sols cinc minuts. Ell es defensava amb quatre raonaments que supose que va traure d’alguna lliçó sobre transexualitat de la conferència episcopal: «sóc major que tu, he parlat amb més psicòlegs i amb més persones transexuals que tu, els xiquets transexuals no existeixen perquè, en realitat, no saben el que volen i, per últim, tu estàs més influenciada per la societat que jo».

Un capellà parlant sobre influència i manipulació! És evident que en sap. Supose que açò d’estar influenciada va lligat amb un dels arguments que donava el líder de Hazte Oír: «les lleis d’adoctrinament del col·lectiu LGTB s’han aprovat en diverses comunitats autònomes per a imposar la diversitat sexual». Ajuntar les paraules «imposar» i «diversitat sexual» en una mateixa oració és com ajuntar-hi «honestedat» i «política».

On vull arribar? Al fet que debatre sobre la identitat de gènere d’una persona que no ets tu mateix és com debatre sobre que hi haja gent rossa o gent de metre vuitanta. És ridícul i, al capdavall, es tracta de com naixem cadascú i no cal donar més arguments.

Begoña Contell Gonzalo 

2n Batx. A