El poc temps que em queda a l’institut

El primer dia de classe d’aquest any la tutora ens va dir que no faltava res per a acabar el curs, que els mesos que quedaven anaven a ser durs i curts i, encara més, que amb les properes vacances de falles i pasqua ens quedava gairebé un mes de classe.

En un segon em vaig adonar que el tres mesos que em queden seran el pitjors de la meua vida d’ estudiant i de sobte vaig mirar amb nostàlgia el pati recordant els anys de l’ESO quan sortíem a jugar o a fer voltes parlant.

Hui estàvem en una aula on des de la finestra es veia l’antiga cafeteria que ara esta sent utilitzada con a traster. La veritat és que em fa molta pena que l’ hagen substituïda per una màquina expenedora que dóna per esmorzar productes envasats i congelats i a un preu, en la meua opinió, caríssim comparat amb el que hi ha en el supermercat del costat.

També pense com en aquest curs no es pot gaudir de bons professors que en anys anteriors han demostrat que sabien motivar els alumnes i feien les classes molts divertides i amenes. Ara només es dediquen, per obligació, a preparar un examen final, les PAU, durant tot el curs.

Tal i com acaba de passar a l’IES Balears, centre molt similar al nostre, amb pocs alumnes i a prop d’un altre molt gran, pense que el final del nostre centre no està massa lluny però estic segur que jo me n’aniré abans que el tanquen.

Miguel Pérez Ramírez 2º Batx A