Entrevista al Director General de Polítiques Educatives

A principi de febrer vam enviar un correu per provar sort, i veure si podíem entrevistar algun alt càrrec de la Conselleria d’Educació. Uns dies després vam rebre una contestació dient-nos que no hi havia cap problema, que podíem entrevistar el Director General de Polítiques Educatives, Jaume Fullana. Unes setmanes després, el dia 21 de març, vam fer l’entrevista.

Quan arribàrem a la Conselleria anàvem una mica perduts i nerviosos. Però ens vam sorprendre molt: hi havia molt bon ambient. Ens va rebre Maria Josep Soriano, coordinadora assessora, qui ens va atendre molt bé fins que el Director General va acabar una reunió que tenia abans de l’entrevista. Després ens va rebre el mateix Director General i vam començar l’entrevista.

Jaume Fullana,
Director General de Polítiques Edcatives

Podries explicar, de manera breu, què és i què fa la Conselleria d’Educació?

-En una frase o dos és completament impossible explicar-ho. Però intentarem anar al gra. Esta direcció general té cinc serveis i dos subdireccions. Una subdirecció és la d’innovació i qualitat educativa, que té dos serveis, el d’innovació i qualitat i el d’avaluació i estudis. I després tenim una altra subdirecció, la d’ordenació acadèmica, que té tres serveis: un d’educació plurilingüe, el d’ordenació acadèmica (legislació) i el de planificació educativa. En total, esta direcció té cinc serveis.

Què opineu en Conselleria dels resultats de fracàs escolar en Espanya i en la Comunitat Valenciana?

-La veritat és que els resultats no ens deixen molt ben parats. Sempre pensem que s’ha de donar molta importància a l'avaluació. Allò que no es coneix, difícilment es pot rectificar. Amb un matís, no només cal veure allò que no funciona, sinó que també allò que està funcionant bé, perquè estes bones pràctiques es poden estendre a altres centres educatius.

Però sí que és veritat que estem en una comunitat en la qual no hi ha hagut un hàbit d'avaluació. S’ha avaluat molt poc i no s’han donat oportunitats de rectificar ni de visualitzar les bones pràctiques. Concretament el servei d'innovació i qualitat, ha programat moltes jornades en els vora dos anys que estem ací, i el que han mostrat els centres educatius que han vingut és que hi ha molt bones pràctiques. Només és que abans eren completament desconegudes, i l’única manera de donar-les a conèixer és que es que les avaluem.

Quines mesures es poden prendre per millorar aquesta taxa de fracàs?

-La primera mesura, l’he comentat abans, és que tinguem la capacitat d’avaluar el nostre propi sistema educatiu. Localitzar on estan les males practiques, per poder rectificar-les, i on les bones per estendre-les a la resta dels centres educatius. Però naturalment això no és suficient. Una vegada que aquest diagnòstic s’ha fet ,hem d’introduir mesures de millora en tot el sistema. Per exemple, estem treballant en una nova llei d'educació de la Comunitat Valenciana, on tindrem el nou decret d’educació plurilingüe. Ja que des de l’any 1988 tenim la Llei d’ús, que diu que tots els alumnes han de tindre el mateix nivell de competència en valencià i en castellà i que, a més, tots els alumnes han de poder comunicar-se en una o dos llengües estrangeres. Açò no s’ha avaluat mai, però l’evidència és que en el nostre territori són molt pocs els capaços de parlar anglès. I després, el desequilibri competencial entre les dos llengües oficials és molt elevat, i això és el que s’ha intentat corregir. Com ho hem intentat corregir? Amb una cosa que no s’havia fet mai, deixar els experts perquè es pronuncien. Hem demanat un informe a les tres universitats valencianes amb un sistema d’educació plurilingüe: la Universitat d’Alacant, la Universitat de València i la Universitat de Castelló. I què ens diuen? Que si realment volem aconseguir açò, el programa que hem de seguir és el que hem oferit. El que sí que pensem és que implantar este sistema en tots els centres educatius és molt complicat. Per això el que hem fet és dir als centres educatius quins són els objectius, però que cadascú puga progressar, com a mínim, des d’on actualment està, i que des d’eixe punt siga des d’on evolucione fins l’objectiu. És a dir, el que hem volgut és treure el tema lingüístic del debat estrictament polític i donar-li un caràcter molt més pedagògic i molt més tècnic.

Però apart del decret de plurilingüisme, estem treballant en altres decrets, com ara el decret d'inclusió educativa, perquè els centres educatius puguen donar suport a qualsevol necessitat que puga tindre un alumne en un moment donat. Que el centre educatiu puga tindre recursos i puga fer front a les necessitats especifiques de l’alumne és bàsic. Este decret encara no ha eixit a la llum, però també eixirà. I a part estem modificant el decret de currículum perquè, entre altres coses, pensem que els centres han de tindre més autonomia i més flexibilitat. Aquesta autonomia no significa que cada professor faça el que vol, sinó que tinguen certa llibertat per aconseguir els objectius marcats.

Aquesta és la primera part de l’entrevista que, degut a la seua llargària publicarem en dues entregues. La següent dimecres que ve.

Batul Balbaki i Joan Dolz