LA READOPCIÓ

La readopció és un procés que consistix a tornar a adoptar un xiquet que ja havia sigut adoptat, perquè els pares adoptius s’han cansat i han decidit que ja no volien conviure amb ell.

El procés per a poder desfer-se d’aquest nen és molt senzill, ja que solament s'ha de pujar un anunci, per exemple a yahoo, dient que es vol donar un xiquet en adopció pels motius que siguen, és a dir, com si vulgueres vendre una bicicleta. Primer cal fer una presentació del «producte», explicant com s'anomena el xiquet, la seua edat, on ha nascut, etc. Després escriuran la seua «història», és a dir, diran quan van adoptar el xiquet, d'on ve, quant de temps ha estat a la seua casa, etc. I a més comentaran per damunt per què han decidit donar-lo a una família desconeguda, sense saber si aquesta nova família serà capaç de fer-li qualsevol mal, ja siga físicament o psíquica, al nen. I per últim l'únic que els quedarà és esperar que algú conteste.

Per exemple, aquest és un anunci que va pujar una família que volia desfer-se del seu nen. El va adoptar l'hivern passat i sembla que després d'un any ja ha decidit desfer-se d'ell i, a més, fer-ho per Internet com si fóra un objecte.

Aquesta família vol desfer-se del xiquet que té 4 anys i ve de Guatemala i segons «l'anunci», havia sofert severs abusos els seus primers 18 mesos de vida fins acabar en un orfenat, desprès d'haver passat per una casa d’acolliment. La família conta que acabat d'arribar de Guatemala, el van portar al metge i com que aquest els va dir que tenia un trastorn que necessitava molta atenció, els pares adoptius van decidir que no podien fer-se càrrec del nen perquè ja tenien altres fills. Ara el nen apareix en aquesta pàgina.

Un altre exemple seria el següent:

“I have a 16 year old that came home from Haiti.…

We need to find someone who would be willing to 

take her.… None of us want her back.”

Participant writing on  Yahoo group

En aquest exemple podríem dir que literalment una família regala la seua filla de 16 anys que ve d'Haití. I encara més, observem que els pares demanen sense pèls a la llengua que algú que s'emporte la seua filla, que ells ja no la volen de tornada.

Aquestos casos, se solen donar a EEUU on pareix que és legal fer aquests tipus d'intercanvis.

Un cas molt remarcable és el de la família Eason. La mare Nicole Eason adoptava xiquetes per al seu marit, que era pederasta. Aquesta desgràcia va finalitzar gràcies a la preocupació d'una coordinadora que facilitava aquests tipus d'intercanvis: va denunciar el cas davant l'evidència.

Ací la família Eason amb l'última xiqueta que van acollir a la seua casa.

Per concloure amb aquest article, vull dir que quan vaig veure aquest documental en la televisió, no m'ho podia creure. No pensava que hi havia tanta gent que poguera fer aquestes coses, ja que ningú té dret a jugar d’aquesta manera amb la il·lusió d’un nen i menys a tractar-lo com si fóra un joguet, és a dir, portar-lo d’un lloc a un altre i regalar-lo a qualsevol persona ja siga coneguda o desconeguda.

Pense que adoptar un nen és una cosa tan seriosa com tenir-lo de forma biològica, perquè quan s'adopta s'ha de saber que és per a tota la vida, amb tots els pros i els contres que comporta el significat de ser pares.

A més quan adoptes un xiquet, li estàs donant una segona oportunitat de poder descobrir el significat de trobar-se en una família que el vol, i que ha estat desitjant la seua arribada perquè els pares biològics, per qualsevol circumstància, no es pogueren fer càrrec d'ell. I al mateix temps, el xiquet adoptat, està donant una oportunitat als nous pares perquè donen tot l'amor que tenen i a més perquè puguen experimentar el que moltes persones experimenten quan són pares, és a dir, l’amor incondicional i recíproc.

En conclusió, podríem dir que el fet d'adoptar un nen t’ensenya uns valors que no els aprens en qualsevol lloc, i a més les dues parts s’ajuden mútuament.

MARÍA XIAOLAN GARCÍA FRECHINA 2 BATX A