Premis de Valencià

El Departament de Valencià té el gust de publicar els microrelats guanyadors de la convocatòria d'enguany, així com el videoclip mereixedor de premi en la modalitat corresponent. Confiem que vos agradaran.

1r premi de Batxillerat

Blanc

Tal volta són les altes muntanyes dels Alps, qui sap si és un bon dia en la neu o els Jocs Olímpics d’hivern. Mai no sabrem si es tracta dels últims folis que ompli un escriptor alcoholitzat a punt de dormir o els primers fulls d’un xiquet d’escola.

En la meua opinió, és la desindividualització de l’ésser humà, la prova definitiva que no som res més que gotes del mateix color distribuïdes quasi uniformement al món.

Hi ha taques de sang deixades per un mosquit fa temps mort, milers de claus que s’encarreguen de suportar el pes de l’existència i els seus foscos ornaments. Hi ha també alguns clavills que evidencien la fragilitat de l’estructura, mai no falten els quadres que tracten d’amagar-los i d’enganyar-nos a tots.

Sembla impossible no plantejar-se l’absurd de l’existència quan t’adones que no hi ha dues gotes iguals, però que totes ho semblen. Finalment, mai estaré segur si aquestes reflexions tenen trellat o sóc jo observant una paret amb gotejat.

                                     

                                                    Nahuel Pinto, 2n BAT A

1r premi d'ESO

El rastre de les seues presències

Es va passar uns deu minuts buscant les claus en la seua bossa de mà plena d’objectes insignificants mentres el vent, fort i fred, despentinava els seus cabells produint-li eriçons que recorrien tot el seu cos. Una llàgrima després d’una altra van omplir el seu rostre tan pàl·lid i desesperat. Amb els ulls perduts, en els quals es reflectia el passat, es trobava sola en un carrer de tants records. Un per un van passar pel seu cap mentres passava pel xicotet jardí on fa quinze anys jugava amb ells.Els quinze anys que ha tardat a acceptar eixe accident, eixes morts, eixe dolor. I va sentir eixa olor de la casa tan familiar i tan significant per a ella. Eixa aroma de tots els seus dies amb ells, tots junts, en família. Eixe xicotet rastre de les seues presències.

                                             Diana Mykhalyuk, 4t ESO B

2n premi d'ESO

Un conte de fades

Mire la meua habitació buscant la inspiració. Hui les muses triguen massa. Potser escriuré una emotiva història d’amor… o una crítica al sistema, qui sap. La imatge que em torna l’espill em fa veure una noia plorant, quadern a la mà, que intenta plasmar els seus sentiments al paper. Em fa pena. Arriba fins a mi la suau música que ix de la ràdio. Ningú fa cas de la cançó d’amor que està sonant. Mon pare escridassa ma mare…, odie sentir-los. El meu cap bull per culpa dels meus resultats acadèmics, la decepció de la família, la sortida d’un amic i… la tristor perquè amb ell se’n va el meu cor. Però crec que és millor que escriga alguna cosa interessant, com per exemple… un conte de fades.

                                            Candela González, 2n ESO A

1r premi de videoclips

Bolant

                                                                                     

                                                       Sílvia Mares, 4t ESO B