Un viatge en autobús

L'altre dia, com sempre, vaig eixir de l'institut a les dos, i vaig arribar a les dos i cinc a la parada d'autobús. Si ja em pareixia un servei patètic el d'esta ciutat pel que fa al transport públic, allí vaig adonar-me que encara és pitjor del que creia.

Per a començar, moltes vegades el que diu el marcador del temps no té res a veure amb la realitat, o inclús s'apaga i s'encén al cap d'uns minuts. Bé, eixe dia va ser especialment roí, ja que, quan vaig arribar a la parada, indicava que quedaven tres minuts per a la línia 40. Després de poc de temps, el marcador es va "reiniciar" i va posar tretze minuts, que van acabar sent trenta. A l'arribar, el bus estava complet i haguérem d'esperar el següent, que van ser deu minuts més.  El problema és que no era la primera vegada que em passava una cosa pareguda, i això que l'autobús que agafe és el d'Universitats i sent les dos del migdia, hauria de tindre una freqüència molt major.

L'autobús no és l'únic transport penós a València. El metro, un altre mitjà de transport que utilitze molt a sovint, té una freqüència de quinze minuts, i això la linia 1, que és de les més importants. Clar, ací passa com amb el bus: quan una freqüència és baixa, el metro s'ompli i no hi ha espai. Quina enveja em fan Barcelona i Madrid!

Un país desenvolupat no és aquell on els pobres tenen cotxe, sinó aquell on els rics usen el transport públic.

Joan Dolz 3ESOA