Header Ads

Energies renovades

El terme "Beatus ille" segons el diccionari significa elogi de la vida tranquil·la del camp, allunyada del bullici, les ambicions i els maldecaps de la vida urbana.
Probablement, al llegir aquesta definició i per la construcció de la paraula en llatí, pensem que aquest tòpic ja no s'utiliza, sinó que és cosa del passat.
Per a la nostra sorpresa, però, no és així, continua molt present en la nostra actualitat, més del que pensem.
Resultat d'imatges de relajaciónLa meua reflexió sobre aquest tema va començar amb una activitat que ens van assignar en una classe de llengua castellana, la qual consistia en investigar si el beatus ille encara es troba a la nostra realitat.
Per aquest motiu em vaig parar a pensar si tots i totes nosaltres pensem en anar al camp a descansar, si a vegades volem deixar tota la tecnologia de costat, si volem eixir de la nostra rutina o de la ciutat... La meua resposta va ser que sí, la majoria de nosaltres hem volgut eixir de la rutina o anar a la natura per a desconnectar de l'afaenada vida de la ciutat. 
Vaig trobar la resposta a l'activitat molt abans del que pensava.
Quasi tots nosaltres intentem agafar unes xicotetes vacances, bé siga deixar de treballar durant uns dies, o bé, anar a qualsevol espai natural, com un poble o una platja. Realment utilitzem aquest concepte contínuament, ja que gradualment  ens sentim aclaparats/aclaparades per la rutina, i més en les ciutats.
A més, cada vegada la gent busca com a lloc de vacances llocs espirituals com Tailandia, per poder trobar-se amb ells mateixos i descobrir què és viure amb  molta menys tecnologia.

Fent referència al passat, la manifestació més coneguda del terme beatus ille es troba a la literatura espanyola. Aquesta obra anomenada "Oda a la vida retirada" va ser creada al segle XVI, on Fray Luís de León , l'autor , parlava del desig que té per poder abandonar l'estressant vida de la ciutat (en aquest cas de Salamanca) per anar-se'n al camp. Pot ser que en aspectes com aquest no hàgem canviat tant.

Finalment, únicament em queda per dir que més d'una vegada tots i totes hem volgut deixar a un costat els nostres dispositius electrònics perquè és una causa que se suma a la nostra afaenada vida en la ciutat.


Lucía Roberto

Cap comentari

Amb la tecnologia de Blogger.