Header Ads

Anàlisi de la cançó 'Entre canuts'


Hi ha cançons que un bon dia entenem del tot. Tal volta ja les havíem escoltades cent vegades i un bon dia arribem a entendre-les de veritat. A mi em va passar tornant a escoltar Entre canuts del grup valencià La Gossa Sorda. Aquell dia havíem parlat de les avantguardes a classe; llavors vaig començar a llegir eixa cançó, la lletra de la qual conec a la perfecció, en termes avantguardistes, i aquesta és la interpretació que he pogut donar-li.


Un rellotge eclipsat que no marca les hores...

Sembla una mena de referència a l'obra de Dalí La persistència de la memòria, juntament amb l'efecte secundari de pèrdua de la percepció temporal que provoca la marihuana.


...i una barba marcada per hores de llum.

És una referència a la despreocupació estètica que se li dóna al col·lectiu de consumidors de marihuana.


Pujarem als terrats a fer aquelarres...

Pot ser una referència al component espiritual atribuit a la marihuana.


...i parir entre canuts poemes com escuts.

Aquesta és una altra referència artística. D'una banda, “poemes com escuts” pot ser una referència als cal·ligrames; d'altra, pot evocar l'art defensiu, “d'urgència”.


Renovar conviccions i afrontar un nou setge...

Sembla referir-se al context de guerra, a més de reivindicar la ideologia en dubte constant (sobretot de les persones d'esquerra).


...com a defensa primera, ambició de crear.

Una altra referència artística. Aquesta volta també parla de l'art defensiu.


Atacar l'atacant amb les armes més velles...

Una altra referència bèl·lica. Ara, amb dues interpretacions: tal volta parla de la resistència antifeixista amb armes precàries o de l'art i la creativitat com “l'arma més antiga”.


...i parir entre canuts poemes com escuts.


A la batalla, a la batalla!

Aquesta crida a la batalla es pot interpretar com el trencament de la tranquil·litat i l'inici de la vertadera urgència: la guerra civil.


Escopir als cretins de la closca pelada...

Aquest vers es pot interpretar de tres maneres diferents: els “cretins de la closca pelada” poden ser els membres del moviment “skinhead” (una moda prou més recent que l'època de què parla); una altra referència pot ser la del casc militar, pres com una closca; i l'última interpretació que trobe és una metàfora, on el casc és el cap i el fet que estiga pelat s'interpreta com buit.


...i, a la primera calada, fer-los recular.

Aquest vers té diverses interpretacions: d'una banda, la “calada” pot fer referència al fum d'un arma de foc usada per defendre's d'un setge; d'altra, pot fer referència al fet que les idees que provoca la marihuana en els entorns “lliurepensadors” són prou fortes per fer front a les idees del feixisme.


Dibuixar entre tots un altre cal·ligrama,...

Esmenta el cal·ligrama, una de les composicions més significatives de les avantguardes; possiblement també parla de l'organització d'una estratègia militar (una altra volta juga amb la poesia d'urgència).


...ressorgir de la trinxera, soterrar-los dins del mar.

Referència al poema d'Alberti Galope, on diu “A galopar hasta enterrarlos en el mar”, part de la poesia d'urgència que el poeta va fer durant la guerra civil.


Retindré a la pupil·la les nostres batalles,...

Referència tant a la memòria històrica com a la dilatació de pupil·les causada pel cannabis.

...disciplina i cassalla, sagetes de fum.

Aquest vers té tres referències: per un cantó, parla de la disciplina pròpia d'un grup armat (siga exèrcit o guerrilla); per altre, parla de la valencianitat mitjançant un element considerat “tradicional” com és ara la cassalla; finalment, les “sagetes de fum” poden ser tant trets d'una arma com una referència als canuts, o fins i tot una petita referència (buscar un sinònim) al poema de Joan Salvat-Papasseit sageta de foc.

Mentre queda actitud, no s'apaguen les brases...

Pot parlar de l'ànim de mantindre la ideologia i l'actitud combativa, encara després de perdre la guerra.

...per parir entre canuts poemes com escuts.


Com a conclusió, podem contar la història d'un grup d'artistes que inicialment viuen una vida despreocupada, però que, gradualment, van adonant-se que el feixisme és una amenaça i posen el seu art al servei del combat polític. Finalment, quan esclata la guerra civil, s'afegeixen a les tropes republicanes. El final de la cançó pot interpretar-se com la pena derivada de la derrota i l'ànim de mai abandonar la lluita política i la creació artística.


Nahuel Pinto, 2n Bat. A
























 La persistència de la memòria, quadre del pintor d'avantguarda Salvador Dalí.

Cap comentari

Amb la tecnologia de Blogger.