Ja estan ací les Falles

  Un poc d'història

Per Mahnoor Syeda Raza. 2ESOB

L'origen de la festa es pagà i és semblant al de les Fogueres de Sant Joan, en el sentit que prové del costum llatí de fer fogueres per a donar la benvinguda a la primavera. No obstant això, a la ciutat de València, esta tradició mil·lenària derivà en cremar els trastos vells al final de l'hivern, i en particular els fusters, el dia de Sant Josep, com que és el seu patró. Donat el caràcter jocós dels valencians es començaren a cremar figuretes que representaven persones o fets de l'any anterior. La seua cremada significava l'alliberament d'estos fets o poder acarnissar-se amb ells. La festa va evolucionar a un caràcter més satíric i irònic i els munts de fustes es van convertir a poc a poc en monuments més elaborats, a on els ninots (figuretes iròniques) es dissenyaven i pintaven amb antelació. Durant el segleXIX i fins a la guerra civil espanyola, els monuments van adquirir un caràcter anticlerical i freqüentment molt crític amb el govern local o nacional. De fet, es va voler prohibir les falles en nombroses ocasions, sense èxit.

En aquesta època entrà en actiu Regino Mas primer artista faller a passar a la història, i considerat el pare del monument faller modern. Amb l'arribada de la dictadura de Franco la festa va perdre gran part del seu sarcasme per la censura, encara que eren de les poques expressions públiques que durant la dictadura es podien i es feien íntegrament en valenciá, Durant este període s'instauraren moltes activitats religioses (per exemple, l'ofrena de flors, a la Mare de Déu dels Desemparats), en principi alienes (i quasi contradictòries amb la festa original), que avui dia són part consubstancial de la festa.
Des de la reinstauració de la democràcia, les falles tornaren a ser crítiques, obscenes i sarcàstiques sense cap tipus de censura. Malgrat els últims 30 anys de llibertat expressiva, encara el món faller és un món prou conservador, freqüentment sexista i que empra sovint un valencià poc normatiu. Tot això ha motivat de vegades una crítica per part de certs ambients culturals o progressistes. La realitat, però, mostra que existeixen casals fallers amb totes les ideologies i maneres d'entendre la festa. De fet, iniciatives recents, com els campionats de Pilota valenciana amb modalitat pròpia (la Pilota blanca, concursos literaris i altres activitats) demostren que l'activitat cultural de la ciutat té les falles com a pilar bàsic.