El somriure d'Olga

La nostra estimada Olga ha mort en un accident el passat mes d'agost

Olga Verdú va ser redactora de la revista digital des que la creàrem, al curs 2009-10. Aleshores ella estudiava 4t d'ESO. Acudí a la convocatòria de Mabi i meua amb molts altres companys de la seua classe i ha seguit en l'equip de premsa com a col.laboradora assídua fins a 2n de batxillerat, al curs 11-12, quan acabà l'institut. Ara estudiava Periodisme a la Facultat.

Jo la coneixia des que començà primer d'ESO, quan la vaig tenir d'alumna en unes classes de desdoblament en valencià. Era ja una nena inquieta, amb un munt d'idees al cap i molt implicada en tot allò que li agradava.

El primer any a la revista s'estrenà amb una informació esportiva. Va acudir a cobrir el primer torneig de tennis que se celebrava a l'Àgora. S'hi va presentar amb el carnet de periodista escolar -confeccionat per les professores- i pretenia que li servira de passe de premsa. La recorde quan vingué dimecres següent a la revista, venia decebuda i malhumorada perquè no l'havien deixat passar amb la resta de periodistes que cobrien la informació. A Mabi i a mi ens va fer gràcia la innocència i, alhora, vam valorar el seu atreviment de presentar-se com a reportera amb un carnet escolar casolà en un torneig internacional.

Més que un reportatge, Olga va fer una relació amb els resultats dels partits. Malgrat això, té un gran mèrit perquè estigué a l'Àgora tot el cap de setmana i hi féu un seguiment amb totes les classificacions i un muntatge de vídeo. El seu treball està publicat a la secció esportiva en data de 14 novembre 2009, tennis a l'Àgora.

També participà, amb la resta d'amigues, en la pàgina de MIRADES URBANES, amb un reportatge sobre la CIUTAT DE LES ARTS I LA CIÈNCIA.



I també escrigué, junt a Isabel Rodríguez, el POEMARI QUART.

Ja en batxiller va crear, junt a la seua companya Margarita, la secció: La teua opinió compta! i va ser la primera en escriure un article de protesta:Doneu-nos una altra oportunitat!

La recorde aquest últim any al centre quan venia amb els patins dimecres a la vesprada. Entrava a l'aula i el seu somriure ho il.luminava tot... Llevat d'un dia que li posà una multa un policia mentre venia en bicicleta i entrà d'allò més enutjada. No recorde ben bé quina infracció havia fet, potser circular amb els cascos de música posats, però tal com ella ho comentava, ningú pogué llevar-li la raó. De fet promogué una pàgina de denúncia sobre el tema: NOVA ORDENACIÓ DE BICICLETES: SEGURETAT O CONVENÈNCIA RECAPTATÒRIA?
Així era Olga: entusiasta, alegre, vital ... I així és com volem recordar-la.
Pel que fa a la revista, sempre en formarà part, perquè -com a xicotet homenatge- la secció d'opinió rebrà el seu nom.

M'agradaria acabar amb uns dels versos que va escriure quan tenia16 anys, al Poemari de quart:

Tinc el record d'aquells dies que vam passar,
abraçant-nos, rient-nos, besant-nos...
fent tot alló que mai podré oblidar.

Empar Ibáñez